Seguidores

miércoles, 28 de noviembre de 2012

Si un llibre et dóna l'oportunitat de pensar en la vida, és una obra completa. És la meva opinió.
Nieve, de Maxence Fermine, ens va donar l'oportunitat de parlar de l'amor, de l'art, del procés d'escriure, de l'amistat.
Frases que vam destacar:

"Hay dos clases de personas.
Los que viven, juegan y mueren.
Y los que se mantienen en equilibrio en la arista de la vida.
Los actores.
Y los funámbulos".

"Un poema és agua que corre"

"El 7 participa a un tiempo del equilibrio del cuadrado y del vértigo del triángulo"

"La nieve es un poema, una caligrafía, una pintura, una danza y una música a un tiempo".

"Porque el amor es con mucho la más difícil de las artes. Y escribir, bailar, componer música y pintar son lo mismo que amar. Funambulismo. Lo más difícil es avanzar sin caer".

Un dels debats que es va originar arran del llibre és sobre els estats d'ànims que ens havia deixat a totes la seva lectura. Tema per a la propera entrada.

1 comentario:

  1. Preciós Trini.

    Totalment d'acord.

    El primer contacte amb el llibre, almenys en el meu cas, és estrany perquè et fa reduir el ritme, aquest ritme vital que tenim que no ens deixa. Per poder entrar en Nieve, has de respirar i parar per poder entrar en ell.

    La segona lectura, et permet arriba molt més enllà.

    Realment un passeig deliciós.

    ResponderEliminar